Què és el Mercadal v.o.?

   El Mercadal v.o. (versió original), que es fa per tercer any consecutiu, és un muntatge teatral que té com a objectiu reproduir fidelment un mercat vigatà del segle XV a Vic. Enguany, aquesta iniciativa, impulsada des del Pla de barris del Centre històric i la Calla, es portarà a terme del 6 al 9 de desembre, en el marc del Mercat Medieval de Vic. 

   Es tracta d'un projecte d’intervenció integral aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any 2008 en el marc de la Llei de barris. El Pla de barris pretén, des de diferents àmbits d’actuació, promoure una millora integral d’una àrea determinada d’un territori, en aquest cas dels barris de la Calla i el Centre històric de Vic. Així, en un període de 5 anys preveu l’impuls d’un conjunt d’actuacions urbanístiques i programes socioeconòmics que han de tenir un impacte en la seva zona d’actuació i han de permetre una millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen, hi treballen o, simplement, en són usuàries. 

   Però aquesta tasca de motivació i dinamització que s’ha portat a terme ha anat més enllà de fomentar la participació directa de persones voluntàries ja que també s’ha realitzat un treball amb altres agents presents al territori. Així, s’ha prioritzat la col·laboració del sector comercial de la zona per proveir el mercat dels productes i infraestructures necessàries per a la seva producció i s’ha treballat amb diferents entitats ciutadanes i culturals per a donar a conèixer el projecte, i motivar l’interès de la ciutadania. Per aprofundir més en el contingut i coneixement històric que es desprèn de tot el treball de recerca realitzat per a fer el Mercadal v.o. també s’ha treballat des de l’àmbit més pedagògic i de divulgació de coneixement a través de diferents tallers medievals organitzats per casals de gent gran i gent jove, visites al Museu Episcopal de Vic a través de la col·lecció medieval i s’ha continuat el treball que inclou les diferents escoles de la ciutat. 


foto de Jordy Lorenzo


   Es pot afirmar que, a Vic, el mercat determinà l'estructura urbana, social i econòmica de la vila. Els orígens del mercat de Vic s'han de buscar en èpoques molt reculades. És documentat arran la repoblació de la plana de Vic i de la reconstrucció de la ciutat en temps del comte Guifre el Pilós a finals del segle X. Amb la restauració del bisbat de Vic, entre les concessions fetes al bisbe de Vic pel rei franc Odó el 889 s'esmenten imposts sobre el mercat. Els intercanvis econòmics se celebraven al mercadal, a la zona on avui hi ha la plaça Major, que llavors era fora de la ciutat i encara no estava urbanitzat. La importància de la ciutat com a centre comercial feia atractiu aquest mercat als habitants dels pobles de la comarca, ja que, a banda de la compra i venda, servia com a punt de trobada. 

   Així, tenint en compte aquest context, el Mercadal v.o. neix com un projecte que, a través de la rèplica d’un mercat del s. XV de la ciutat de Vic, té com a finalitat el treball amb els diferents agents del Centre històric i la Calla (entitats, comerços, empreses, ciutadania a títol individual...) per fomentar la seva participació i implicació, així com per impulsar la dinamització i cohesió social de la zona, reforçant la identitat dels barris a través d’un treball en xarxa que ha de permetre la millora de les relacions i la convivència al territori.

   Aquest projecte es caracteritza per dos trets principals: la fidelitat i la participació ciutadana. Tal com el seu nom indica, es vol recrear la vida quotidiana d’un mercat vigatà del s. XV respectant l’autenticitat dels diferents elements que es podran veure en aquest espai. Per fer-ho s’ha realitzat un treball de documentació i recerca dins del qual destaca la creació d’una comissió assessora formada per experts medievalistes que, amb el seu suport i orientació, han contribuït a definir i donar fidelitat a aquest projecte. Alhora, s’ha comptat amb un llibre que es conserva a l’arxiu municipal, on es recullen unes “ordinacions” de l’època que regulaven l’activitat comercial al mercat i a la ciutat de Vic.

   El Mercadal v.o. és el resultat de tot un procés iniciat fa tres anys i durant el qual s’ha realitzat tot un treball de motivació i dinamització de les entitats ciutadanes, agents econòmics i ciutadania a títol individual del Centre històric i la Calla així com de la resta de la ciutat. Precisament aquest treball és l’altre tret característic del projecte, ja que les persones que donaran vida a aquest mercat són veïns i veïnes que, de forma voluntària, han rebut una formació teatral amb l’objectiu d’interpretar els personatges presents en un mercat de l’època.


foto de Jordy Lorenzo

  
   El Mercadal v.o. es compondrà d’un total de divuit parades i una taverna que oferiran a visitants i curiosos productes diversos com ara carn, peix, fruita i verdura, formatges, pa, herbes aromàtiques, obra de terra, draps, ous i aviram, llenya i pinyes, candeles, cistells, gra i cereals per a bèsties i reparació de pells, tot això sota una acurada ambientació i una fidel recreació de les parades (que, en el vocabulari de l'època, s'anomenaven "taules"). A la taverna es podran degustar diferents plats medievals cuinats per l’Associació de Veïns de La Calla. També es comptarà amb una petita representació dels animals que es podien comprar i vendre en un mercat, com ara vaques, ovelles, gallines, perdius, porcs i guarans.

   L’altra peculiaritat que distingeix el Mercadal v.o. és la condició que totes les operacions de compra-venda es realitzaran amb la moneda oficial del Mercadal, el Croat. Una taula de canvistes situada enmig del mercat permetrà a les persones visitants bescanviar els seus euros per aquesta moneda encunyada especialment per l’ocasió, l’ús de la qual estarà estrictament limitat pels pagaments efectuats a les parades i/o la taverna de l’interior del Mercadal v.o.


El mercat a Vic i els seus orígens



   En l’època medieval, la ciutat tenia una doble jurisdicció, repartida entre la família dels Montcada i el bisbat. Aquesta divisió va fer que cada una d'elles tingués el seu mercat propi. El mercat de la partida del bisbe era el principal o setmanal, i se celebrava els dissabtes a la zona del mercadal. A la plaça de la Quintana, actual plaça de la Pietat, els dimarts, els dijous i els divendres se’n celebrava un de més petit i casolà, no tan antic com el del dissabte, que era el mercat de la partida del senyor de Montcada.



   A mesura que pren importància, els voltants de la plaça del mercadal es van urbanitzar. Al segle XIII, el mercadal ja era voltat de cases amb porxos o voltes. Com a dada curiosa, aquestes voltes havien de tenir l'alçada suficient per a què pogués passar un cavaller muntant el seu cavall. 

   
   La imatge del mercat era la d'un lloc ple d'activitat, on s'hi barrejaven crits, olors i brutícia. Les disputes entre venedors per aconseguir el millor lloc eren habituals, i tampoc faltaven comerciants que, per fer negoci, alteraven els pesos de les balances o venien aliments en mal estat. Era necessari, doncs, imposar cert ordre al mercat. 

La base històrica: les ordinacions

   La fidelitat a la realitat històrica és una de les característiques més rellevants del Mercadal v.o. Per això, és important destacar la dificultat i complexitat del projecte si realment es vol que esdevingui una rèplica fidel d’un mercat del segle XV a Vic. Durant tot el procés de construcció del mercat s’han consultat diferents fonts, però la dificultat recau en la recerca de base documental referent a la vida quotidiana a la ciutat, ja que la major part de documentació escrita relativa a l’època es refereix a la noblesa o a l’església.
   
   Per això, les ordinacions, que es troben incloses en un llibre que es conserva a l’Arxiu Municipal, han estat decisives per a definir el model de mercat que es vol mostrar. No es coneix amb exactitud l’any en què es van escriure, però se sap que estan datades al s. XV. Es constitueixen com a un document que regulava l’activitat comercial del mercat així com de la ciutat, establien les normes que s’aplicaven als venedors/ores sobre les mercaderies que oferien i protegien el mercat propi de la competència forana. A més, desvetllaven la importància d’una figura poc coneguda, el mostassaf, que controlava i tenia cura que les vendes es produïssin en òptimes condicions i cap venedor/ora pogués enganyar els seus clients. A continuació s’inclouen algunes d’aquestes normes que han servit per documentar la recreació de les taules:

Dels venedors d’obra de terra. "Item ordenaren los dits honorables consellers que tota persona stranya qui portara en la dita ciutat e parroquia per a vendre olers, canters, poals, embuderes, bugaders e altre obra de terra ...... la ajen tenir a la place entro a vespres agen tochat a la seu de dita ciutat venentne a qui u volra a manut o engros ....."

Dels carnissers. "Ni los dits carnicers puguan vendre ni tallar ninguna carn malalte  magre o groga"

Dels flequers. "E primerament ordenaren los honorables consellers que tota persona flaquera sia tenguda fer bon pa e bell e blanc ha obs de vendre de forment e que no y fassa alguna mescla de altro blat..."

Del peix. "Item ningun pesador no gos comprar peix del pescater per revendre"

De la fruita i verdura. "Item que alguna persona no gos metre la ma en alguna fruyta que aportaren a la dita ciutat per testar ni per legir ni en ninguna altra manera o rahó sens licencia del venedor"

De la llenya.  "Item que tota lenya qui entrara dins la dita ciutat o parroquia per a vendre o ja venude la ajen a dur carraguade de lonc e no de traves...."

Dels draps de llana. "Item que qualsevol persona qui dins la dita ciutat e parroquia vendra draps de lana aparellats aquels age acanar sobre taula e de pla en pla per terç e sens stirar sino tant solament aplanar...."

                          
   Imatge del llibre de l'Arxiu Muicipal de Vic que recull les ordinacions.