Es tracta d'un
projecte d’intervenció integral aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any
2008 en el marc de la Llei de barris. El Pla de barris pretén, des de diferents àmbits d’actuació,
promoure una millora integral d’una àrea determinada d’un territori, en aquest
cas dels barris de la Calla i el Centre històric de Vic. Així, en un període de
5 anys preveu l’impuls d’un conjunt d’actuacions urbanístiques i programes
socioeconòmics que han de tenir un impacte en la seva zona d’actuació i han de
permetre una millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen, hi
treballen o, simplement, en són usuàries.
Però aquesta
tasca de motivació i dinamització que s’ha portat a terme ha anat més enllà de
fomentar la participació directa de persones voluntàries ja que també s’ha
realitzat un treball amb altres agents presents al territori. Així, s’ha
prioritzat la col·laboració del sector comercial de la zona per proveir el
mercat dels productes i infraestructures necessàries per a la seva producció i
s’ha treballat amb diferents entitats ciutadanes i culturals per a donar a
conèixer el projecte, i motivar l’interès de la ciutadania. Per aprofundir més
en el contingut i coneixement històric que es desprèn de tot el treball de recerca
realitzat per a fer el Mercadal v.o. també s’ha treballat des de l’àmbit més
pedagògic i de divulgació de coneixement a través de diferents tallers
medievals organitzats per casals de gent gran i gent jove, visites al Museu
Episcopal de Vic a través de la col·lecció medieval i s’ha continuat el treball
que inclou les diferents escoles de la ciutat.
Es pot afirmar que, a Vic, el mercat determinà l'estructura urbana, social i econòmica de la vila. Els orígens del mercat de
Vic s'han de buscar en èpoques molt reculades. És documentat arran la
repoblació de la plana de Vic i de la reconstrucció de la ciutat en temps del
comte Guifre el Pilós a finals del segle X. Amb la restauració del bisbat de
Vic, entre les concessions fetes al bisbe de Vic pel rei franc Odó el 889
s'esmenten imposts sobre el mercat. Els intercanvis econòmics se celebraven al
mercadal, a la zona on avui hi ha la plaça Major, que llavors era fora de la
ciutat i encara no estava urbanitzat. La importància de la ciutat com a centre comercial feia atractiu aquest mercat als habitants dels pobles de la comarca, ja que, a banda de la compra i venda, servia com a punt de trobada.
Així, tenint en
compte aquest context, el Mercadal v.o. neix com un projecte que, a través de
la rèplica d’un mercat del s. XV de la ciutat de Vic, té com a finalitat el
treball amb els diferents agents del Centre històric i la Calla (entitats,
comerços, empreses, ciutadania a títol individual...) per fomentar la seva
participació i implicació, així com per impulsar la dinamització i cohesió
social de la zona, reforçant la identitat dels barris a través d’un treball en
xarxa que ha de permetre la millora de les relacions i la convivència al
territori.
Aquest projecte
es caracteritza per dos trets principals: la fidelitat i la participació
ciutadana. Tal com el seu nom indica, es vol recrear la vida quotidiana d’un
mercat vigatà del s. XV respectant l’autenticitat dels diferents elements que
es podran veure en aquest espai. Per fer-ho s’ha realitzat un treball de
documentació i recerca dins del qual destaca la creació d’una comissió
assessora formada per experts medievalistes que, amb el seu suport i
orientació, han contribuït a definir i donar fidelitat a aquest projecte.
Alhora, s’ha comptat amb un llibre que es conserva a l’arxiu municipal, on es
recullen unes “ordinacions” de l’època que regulaven l’activitat comercial al
mercat i a la ciutat de Vic.
El Mercadal
v.o. és el resultat de tot un procés iniciat fa tres anys i durant el qual s’ha
realitzat tot un treball de motivació i dinamització de les entitats
ciutadanes, agents econòmics i ciutadania a títol individual del Centre
històric i la Calla així com de la resta de la ciutat. Precisament aquest
treball és l’altre tret característic del projecte, ja que les persones que
donaran vida a aquest mercat són veïns i veïnes que, de forma voluntària, han
rebut una formació teatral amb l’objectiu d’interpretar els personatges
presents en un mercat de l’època.
El Mercadal
v.o. es compondrà d’un total de divuit parades i una taverna que oferiran a visitants i curiosos productes
diversos com ara carn, peix, fruita i verdura, formatges, pa, herbes
aromàtiques, obra de terra, draps, ous i aviram, llenya i pinyes, candeles,
cistells, gra i cereals per a bèsties i reparació de pells, tot això sota una
acurada ambientació i una fidel recreació de les parades (que, en el vocabulari de l'època, s'anomenaven "taules"). A la
taverna es podran degustar diferents plats medievals cuinats per l’Associació
de Veïns de La Calla. També es comptarà amb una petita representació dels
animals que es podien comprar i vendre en un mercat, com ara vaques, ovelles,
gallines, perdius, porcs i guarans.
L’altra
peculiaritat que distingeix el Mercadal v.o. és la condició que totes les
operacions de compra-venda es realitzaran amb la moneda oficial del Mercadal,
el Croat. Una taula de canvistes situada enmig del mercat permetrà a les
persones visitants bescanviar els seus euros per aquesta moneda encunyada
especialment per l’ocasió, l’ús de la qual estarà estrictament limitat pels
pagaments efectuats a les parades i/o la taverna de l’interior del Mercadal
v.o.
El mercat a Vic i els seus orígens
En l’època medieval, la
ciutat tenia una doble jurisdicció, repartida entre la família dels Montcada i
el bisbat. Aquesta divisió va fer que cada una d'elles tingués el seu mercat
propi. El mercat de la partida del bisbe era el principal o setmanal, i se
celebrava els dissabtes a la zona del mercadal. A la plaça de la Quintana,
actual plaça de la Pietat, els dimarts, els dijous i els divendres se’n celebrava
un de més petit i casolà, no tan antic com el del dissabte, que era el mercat
de la partida del senyor de Montcada.
A mesura que pren importància, els voltants de la plaça del mercadal es van urbanitzar. Al segle XIII, el mercadal
ja era voltat de cases amb porxos o voltes. Com a dada curiosa, aquestes voltes
havien de tenir l'alçada suficient per a què pogués passar un cavaller muntant
el seu cavall.
La imatge del mercat era la d'un lloc ple d'activitat, on s'hi barrejaven crits, olors i brutícia. Les disputes entre venedors per aconseguir el millor lloc eren habituals, i tampoc faltaven comerciants que, per fer negoci, alteraven els pesos de les balances o venien aliments en mal estat. Era necessari, doncs, imposar cert ordre al mercat.
La base històrica: les ordinacions
La fidelitat a
la realitat històrica és una de les característiques més rellevants del
Mercadal v.o. Per això, és important destacar la dificultat i complexitat del
projecte si realment es vol que esdevingui una rèplica fidel d’un mercat del
segle XV a Vic. Durant tot el procés de construcció del mercat s’han consultat
diferents fonts, però la dificultat recau en la recerca de base documental
referent a la vida quotidiana a la ciutat, ja que la major part de documentació
escrita relativa a l’època es refereix a la noblesa o a l’església.
Per això, les
ordinacions, que es troben incloses en un llibre que es conserva a l’Arxiu Municipal,
han estat decisives per a definir el model de mercat que es vol mostrar. No es
coneix amb exactitud l’any en què es van escriure, però se sap que estan
datades al s. XV. Es constitueixen com a un document que regulava l’activitat
comercial del mercat així com de la ciutat, establien les normes que s’aplicaven
als venedors/ores sobre les mercaderies que oferien i protegien el mercat propi
de la competència forana. A més, desvetllaven la importància d’una figura poc
coneguda, el mostassaf, que controlava i tenia cura que les vendes es
produïssin en òptimes condicions i cap venedor/ora pogués enganyar els seus
clients. A continuació s’inclouen algunes d’aquestes normes que han servit per
documentar la recreació de les taules:
Dels venedors d’obra
de terra. "Item
ordenaren los dits honorables consellers que tota persona stranya qui portara
en la dita ciutat e parroquia per a vendre olers, canters, poals, embuderes,
bugaders e altre obra de terra ...... la ajen tenir a la place entro a vespres
agen tochat a la seu de dita ciutat venentne a qui u volra a manut o engros
....."
Dels carnissers. "Ni los dits carnicers puguan
vendre ni tallar ninguna carn malalte
magre o groga"
Dels flequers. "E primerament ordenaren los honorables consellers
que tota persona flaquera sia tenguda fer bon pa e bell e blanc ha obs de
vendre de forment e que no y fassa alguna mescla de altro blat..."
Del peix. "Item ningun pesador no gos
comprar peix del pescater per revendre"
De la fruita i
verdura. "Item que
alguna persona no gos metre la ma en alguna fruyta que aportaren a la dita
ciutat per testar ni per legir ni en ninguna altra manera o rahó sens licencia
del venedor"
De la llenya.
"Item que
tota lenya qui entrara dins la dita ciutat o parroquia per a vendre o ja venude
la ajen a dur carraguade de lonc e no de traves...."
Dels draps de llana. "Item que qualsevol persona qui dins la dita ciutat e
parroquia vendra draps de lana aparellats aquels age acanar sobre taula e de
pla en pla per terç e sens stirar sino tant solament aplanar...."