Les taules
Com en tot mercat, els productes que es venen al Mercadal v.o. són exposats en les seves corresponents taules de venda. Pel que fa al disseny i construcció de les parades on s’ofereixen els productes, cal destacar que n’hi han de tota mena. Pel que sabem de l’època, les més humils i senzilles eren simples taules fetes amb uns quants taulons; d’altres eren més sofisticades, com la que venia el peix i que anomenaven “gàbia” ateses les fustes que l’envoltaven i protegien el producte de l’exterior.
Els productes
Els productes que les taules del Mercadal oferiran i mostraran seran un exemple fidel dels que hi havia a l’època. S’ha triat una representació d’allò que es podia trobar al mercat, d’acord amb el que ens indiquen les ordinacions, i tenint en compte també altres criteris com ara la possibilitat de fer-ne una rèplica prou fidel.
Obra de terra. La terrissa o ceràmica popular era més funcional que estètica i era patrimoni de les classes populars. Les peces que s’oferiran seran bàsicament olles de diferents mides, plats escudellers i gots.
Els ceramistes s’especialitzaven en diferents productes concrets. Podien fer de rajolers (teules, totxos i maons), de gerrers (fabricaven gerres i tota mena de recipients), d’ollers (olles, cassoles i atuells de cuina) i d’escudellers (vaixella de taula).
foto de Jordy Lorenzo
Candeles. Els candelers venien espelmes, ciris i candeles de dos tipus: les elaborades amb cera d’abella estaven destinades principalment a les classes altes i al culte religiós; les altres, elaborades amb sèu (greix animal), eren de baixa qualitat i feien més pudor i fum que les de cera. Aquestes eren les que utilitzava la majoria de la població per fer llum en la foscor. Al mercat es vendran candeles, espelmes, ciris i cera d’abella.
Si bé les candeles i les espelmes es podien usar en la quotidianitat, els ciris s’utilitzaven per al culte religiós. Els grans ciris, com els brandons i les atxes servien per portar llum a les processons.
Abans s’aprofitava la cera cremada –és a dir, el regalim que deixa un ciri encès– que es barrejava amb cera verge; tot i que, en fer-ho, la qualitat de la cera disminuïa.
Llenya i pinyes. Com establien les ordinacions, la llenya que es portava per vendre al mercat havia de mesurar “cinc pams de cana de llargada” (la cana és una unitat de mesura que té vuit pams i equival a 1,56 metres ). A més, s’advertia als venedors que no la podien transportar de través ni la podien descarregar al mercat fins que no l’haguessin venuda.
Les pinyes s’escalfaven al foc perquè s’obrissin i, d’aquesta manera, se n’extreien els pinyons. Al Mercadal v.o., s’extrauran els pinyons a la parada de llenya i pinyes i es vendran.
Draps. A Vic, durant el s.XV, els drapers van agafar molta importància al mercat, ja que el bisbe els va concedir el privilegi de vendre roba al detall, mentre que els forasters l’havien de vendre en peces senceres o farcells. La roba es venia a metres i els teixits eren de lli, cànem, i, sobretot, llana. Els colors eren foscos, com el gris, el negre, el marró, el morat i l’atzeituní verd, però també hi havia vermells, grocs i blaus. Les mantes eren de llana i de borra, que és un teixit de llana molt groller. Els teixits que es mostraran durant el Mercadal seran de cànem, llana i lli.
En aquella època ja es coneixia la manera de tenyir teles de colors més vius, com el vermell i el blau; però en general, aquests colors eren destinats a la roba i la vestimenta de la noblesa o l’església.
Cistells. Els cistellers elaboraven els cistells amb branques de la vimetera, que és un arbre caducifoli de la família dels salzes. Les branques eren molt apreciades per fer cistells, ja que eren llargues, primes i molt flexibles. Els cistells i cabassos també podien ser d’espart o d’una altra fibra vegetal. Els que es vendran a la taula seran de vímet i n’hi haurà de formes diferents, a més d’algun cove i cargoleres.
El vímet que s’extreu de l’arbre és fosc; si es pela és blanc, i el color torrat s’aconsegueix posant-lo en aigua calenta i filtrant-se el color en la pròpia pela.
Pell. La pell de xai, de porc i d’ovella eren els materials més utilitzats pel mestre artesà, que darrera la seva parada, a més de vendre les pells, repararà calçat, corretges del bestiar i accessoris per als arquers, entre altres coses.
La pell no té color, i, durant molts segles, el color de la pell ha estat el dels adobs emprats. Així, el color “natural” té una tonalitat marronosa, més o menys fosca, segons els tanins vegetals (substàncies de molts teixits vegetals que converteixen la pell en cuir) amb què s’ha adobat. D’un adob amb alumini, se n’obté una pell de color blanc; les camusses són grogues, i el color resultant de les pells adobades al crom és el blau verdós.
Els pellaires ja eren al barri de les Clotes, avui anomenat de les Adoberies, fins i tot molt abans que el pont romànic. Els aluders (és a dir, els adobers que treballaven amb pell de xai o de cabrit) i els blanquers (és a dir, les persones que preparaven les pells per adobar-les) es col·locaven a banda i banda del riu.
Herbes aromàtiques. Les herbes aromàtiques s’usaven per cuinar i per elaborar remeis casolans. Les venedores coneixien les propietats curatives i sanadores de les herbes i sovint se’ls demanava consell per guarir malalties. Les més utilitzades eren les que hi havia a l’entorn més proper, com la farigola, el romaní, la sàlvia, la sajolida o el julivert, entre d’altres. Concretament, el julivert era el més usat en l’àmbit culinari i es combinava amb plats de carn, de peix i de verdura. El safrà també era una planta remeiera molt comuna en els plats de l’època. S’utilitzava per a problemes de cor i per a la millora de la circulació sanguínia. Les herbes que s’oferiran seran: espígol, farigola, malva, ortiga pudenta, cardot peraire, corretjola, pericó,olivera, poliol..., i, com l’any passat, també hi haurà mel.
foto de Jordy Lorenzo
Pa. El pa era un producte de forma més o menys plana, rodó o bé allargassat; podia ser blanc, és a dir de blat o forment, o bé d’altres cereals tals com l’ordi i el sègol. Les ordinacions obligaven que el pa fos “blanc i bell” i que s’elaborés amb un tipus de blat anomenat forment, sense que es pogués barrejar amb cap altre.
Així doncs, al Mercadal v.o. s’oferirà tres tipus de pa: d’ordi, de sègol i de farina de blat, repartit en dues parades. En una hi haurà el pa blanc i en l'altra, el pa de cereals.
Segons les ordinacions, els flequers havien de tenir pa per vendre a tres llocs de la ciutat: al Mercadal (plaça Major), al Portal de Malloles (carrer de la Ramada) i a la plaça Vella (plaça de la Pietat on s’organitzava el mercat diari).
Foto d'Albert Ventura
Formatges. Hi haurà dues parades de formatges, on s’oferiran formatges de llet de cabra, d’ovella, de vaca i mató. El formatge d’ovella i de cabra, fresc o sec, era un aliment corrent entre les classes baixes, ja que representava una de les seves principals fonts de proteïnes. Per contra, la noblesa menyspreava aquest aliment perquè, tot i que els productes làctics eren molt consumits, el consideraven un menjar de pobre. Generalment, la producció del formatge la feien els pastors de la comarca. Els pagesos conservaven la crema de llet en forma de formatge perquè d’aquesta manera podia aguantar uns quants mesos en bon estat.
El formatge fresc s’utilitzava per fer salses que acompanyaven plats i postres. Una de les postres típiques de l’època era el flaó, un pastís de formatge amb ous, que actualment és una de les postres tradicionals d’Eivissa.
Carn. La carn de vedella era molt escassa, i en canvi es consumia molta carn de porc i de moltó (xai capat). De fet, el moltó era la carn més consumida i se’n aprofitaven totes les parts, del cap als peus. La carn de vedella era molt escassa, ja que segurament el bestiar boví era més valorat per la seva utilitat en el treball del camp. També es distingia entre carnisseria de primera: el moltó, el bou, la vaca, el vedell, el cabrit, el porc i la truja; i de segona: el boc, la cabra i l’ovella. El que era molt consumit i podrem veure al Mercadal són les freixures: fetges, pulmons, sang..., que aquest any, com a novetat, tindran una parada pròpia, diferenciant-se de la parada amb la carn habitual. Les ordinacions del segle XV prohibien vendre carn malalta o que hagués mort estimbada. També obligaven els carnissers a revelar la procedència de la carn dels cabrits.
Els infants usaven les bufetes de truja per inflar-les i jugar a pilota. També feien servir els astràgals (ossos de la pota del xai) per jugar al joc dels ossets o botxí.
Peix. El peix fresc era un producte molt apreciat i n’hi havia de tota mena que variava segons la temporada. Les ordinacions obligaven que tot el peix fos fresc, excepte la sardina, que es podia vendre amb una barreja d’aigua i sal, anomenada salmorra, que servia per conservar-les. També s’establia un preu fix pel peix, per bé que en els dies de quaresma es podia vendre més car.
Els peixos que s’oferiran a la gàbia de peix, com també passava a l’època medieval, seran aquells que tindrem segons la pesca i dia.
Un dels animals marins més apreciats, que es venia durant tot l’any, era el dofí, que en aquella època tenia per nom “daufí”.
Fruita i verdura. De fruita i verdura n’hi havia de tota mena segons la temporada: peres, raïms, poma, magrana, figues i codonys. Quant a verdures: naps, espinacs, porros, pastanagues, carbassa, ceba seca, enciam llarg, escarola, api, albergínia... No es coneixien les mongetes, el carbassó, el tomàquet, la patata i el pebrot, ja que aquests aliments provenien d’Amèrica. Per tant, a la taula de fruita i verdura es mostraran fruites i verdures de temporada, excepte aquelles que no es coneixien a l’època medieval.
Les verdures flatulents no eren massa apreciades, ja que es creia que generaven espais d’aire al cos i que el diable aprofitava per posar-s’hi dins. Quan algú esternudava expulsava el dimoni del cos i es responia “Jesús”.
foto de Jordy Lorenzo
Ous i aviram. Les dones venien ous i aviram (gallines, pollets i perdius) i alguna hortalissa. Els ànecs i els conills no es criaven en captivitat i únicament es trobaven en estat salvatge.
Al Mercadal v.o. també hi trobarem vaques, porcs, xais i guarans. Els vilatans portaven les bèsties vives al mercat per vendre-les.
Els productes que els assistents podran comprar a les taules seran els següents: formatges, obra de terra, fruita i verdura, pinyons, avellanes, pa, herbes aromàtiques i mel, pells, cistells i candeles.
foto de Jordy Lorenzo
La taverna
Prop dels espais que ocupaven els mercats sempre hi havia una taverna. Durant l’època medieval, les tafureries i les tavernes tenien mala fama, essent llocs que sovint vorejaven la il·legalitat. A més de menjar, s’hi podia anar a jugar i a beure i embriagar-se. Com que els homes casats a vegades abandonaven la seva llar per anar a la taverna, es va arribar a prohibir l’entrada d’homes amb mullers i només estaven reservades als forasters i homes solters.
La beguda per excel·lència que se servia a la taverna era el vi, que, a més a més, era considerat com un aliment. Bàsicament, segons les ordinacions, els vins catalans eren espessos i forts i s’hi havia d’afegir aigua. En aquest cas s’anomenava vi aiguat o tesserat. Es podia trobar sobretot vi d’Alella, de Tiana, de l'Ametlla del Vallès i de Caldes.
Del vi negre se’n deia vi vermell i del blanc, vi clar. També hi havia l’anomenat vi hipocràtic, una de les begudes més populars, que se servia calent i estava macerat amb espècies com canyella, clau, nou moscada, pebre i també s’hi podia afegir sucre, mel i suc de maduixa o gerds.
Alguns escriptors medievals van elaborar tractats de modals a l’hora de menjar. Gràcies a les seves recomanacions podem saber com es comportava la gent a la taula. Per exemple, al segle XIV, el franciscà Francesc Eiximenis recomanava a les classes nobles que mengessin només per gana i no per golafreria. Entre moltes altres coses, també prohibia escopir o expulsar ventositats a taula. Eiximenis també aconsellava que, si era possible, no es fes menjar als convidats del mateix plat.
Aquest any, com l’anterior, la taverna tornarà estar gestionada per l’Associació de Veïns de la Calla, que ja fa mesos que està treballant en la recerca de plats i receptes per oferir els dies de mercat, i que també participen en la creació del seu personatge de taverner o tavernera els dies de formació teatral.
A la taverna del Mercadal v.o. s’hi podrà menjar alguns plats medievals com: brou de bèstia grossa i brou de verdures, pollastre, sardines i costellam de porc a la brasa, pa amb formatge fos, pa torrat amb mel, formatge curat, poma i raïm. Respecte a les begudes, se servirà vi hipocràtic, vi de bóta, aigua i aigua d’herbes per fer la digestió.
No hi haurà forquilles ni tovallons, només culleres de fusta i ganivets, i el pa serà imprescindible per acompanyar el menjar del plat a la boca.
foto de Jordy Lorenzo
Taula de canvistes
Aquesta era una de les taules més important del mercat, ja que possibilitava que la gent forastera pogués canviar les seves monedes per les del curs vigent a la ciutat. D’aquesta manera s’intentava evitar la circulació de moneda falsa. La taula de canvistes era una parada en forma de U amb bancs per seure-hi. També hi havia una caixa on es guardaven els diners, llibres on s’anotaven les operacions i una taula sobre la qual es duien a terme els canvis de monedes. Les persones que regentaven la taula, per tant, eren persones il·lustrades, havien de saber llegir i escriure per anotar les operacions en un llibre, gestionar el moviment i pes de la moneda i el pagament en diferit “ab espera en temps”, que en altres països era la lletra de canvi.
La taula de canvistes estarà situada al bell mig del mercadal, on els assistents podran bescanviar els seus euros amb la moneda vàlida (croat) per fer les transaccions dins el Mercadal v.o.
La moneda: el croat
El croat serà la moneda en curs del Mercadal v.o, ja que era la moneda que circulava a la ciutat de Vic al segle XV. S’ha inspirat en la moneda encunyada en temps del rei Jaume II (Barcelona, 1291-1327), quan, a causa de l’expansió econòmica i comercial de la corona d’Aragó, hi va haver la necessitat de crear una moneda de valor alt. Els primers croats contenien una gran quantitat de plata en els seus inicis, però va anar minvant amb el pas dels segles. La iconografia adoptada va ser la mateixa que la utilitzada pels diners de tern, creats en temps de Jaume I, on a l’anvers s’hi representava el bust coronat de perfil del rei, envoltat del seu nom i títol, i al revers una creu llatina amb anelles i tres punts en el quadrants, acompanyada del nom de la ciutat emissora.
La moneda que s’utilitzarà pel Mercadal ha estat confeccionada amb zàmac, un aliatge d’alumini i zinc, on a l’anvers s’hi ha reproduït la creu llatina i el revers s’ha encunyat amb la inscripció del Mercadal v.o. Les monedes originals de la reproducció que circula pel Mercadal v.o. són croats del segle XV que es conserven al Museu Episcopal de Vic.
Com ja es va fer en les dues darreres edicions, s’han “encunyat”, especialment per a l’ocasió, dues mides que es traduiran en dos valors diferents al canvi: el mig croat, que equivaldrà a mig euro i tindrà un diàmetre més petit, i el croat, una mica més gran i amb una equivalència d’un euro.
